Blog

Un tribunal a Melilla ha dictaminat que un contracte de targeta revolving amb una taxa d'interès del 33,05% és usuriari.

dilluns, 7 de agost de 2023
El jutjat de Primera Instància i Instrucció de Melilla ha declarat nul un contracte de targeta revolving subscrit entre un client i una entitat bancària, a causa que el tipus d'interès del contracte era del 33,05%, considerat usuri i abusiu segons la Llei de la Repressió de l'Usura (Llei Azcárate).

La sentència ordena la restitució total dels pagaments indeguts realitzats pel client més les costes processals al banc.

El contracte va ser subscrit al juny de 2014, quan els tipus mitjans d'interès per a targetes revolving publicats pel Banc d'Espanya eren al voltant del 21%, mentre que el contracte en qüestió tenia un interès del 33,05%. La jurisprudència recent estableix un límit de sis punts percentuals de diferència entre els tipus mitjans i la TAE del contracte per considerar-lo usuri.

El jutge va explicar que la nul·litat per usura no només implica el dret a recuperar el que s'ha pagat indegudament, sinó també la imprescriptibilitat de l'acció restitutòria. Això significa que el demandant té dret a recuperar el que s'ha pagat injustament, fins i tot si l'entitat argumenta que l'acció de restitució ha prescrit.

La impugnació judicial de contractes de targetes revolving està en augment a causa de la popularitat d'aquest tipus de targetes. Es recomana revisar els contractes subscrits, ja que moltes entitats han aplicat interessos excessivament alts que els tribunals han declarat abusius. Per abordar aquests casos, es suggereix contactar un advocat especialista que estudiï el cas i determini la millor actuació possible, ja sigui extrajudicialment o judicialment.

El fet que els consumidors no conservin el contracte no és un impediment per a la reclamació, ja que això pot manifestar manca de transparència per part de les entitats i resultar en la declaració de nul·litat del contracte. En molts casos, les reclamacions per usura o clàusules abusives han permès als consumidors reduir o cancel·lar les seves deutes, a més de recuperar els diners que excedeixen del capital prestat per l'entitat.


Font: Notícias Jurídicas